Tots els anys acabats en 4 i en 9 se celebren a Ulldecona les Festes Quinquennals!
Com a conseqüència de la guerra, la imatge de la Mare de Déu de la Pietat, que es trobava a l’ermita, va ser destruïda el 27 de juliol de l’any 1936. Llavors, un artista local, Vicent Barrera va dir “si torno en salut de la guerra prometo fer una altra Verge”, “pos si tu la fas, jo la pagaré”, va dir Manuel Vericat, propietari d’un forn. Al mes d’agost de l’any 39, un cop la imatge ja fou enllestida, escultor i mecenes van fer-ne la donació oficial al poble a través de l’Ajuntament.
El 8 de setembre de l’any 1939, durant la celebració de la missa en honor a la Verge, el pare Rvd. frederic Domingo va exaltar els ànims dels nombrosos feligresos allí congregats i els va fer prometre que baixarien la Mare de Déu cada 5 anys, des de l’Ermita de la Serra de Godall a va esculpir una nova imatge, que és la que avui podem contemplar. A partir de 1944 el poble sencer decideix baixar la Mare de Déu de l’ermita i passejar-la pels carrers del poble i, a més a més, fan la promesa col·lectiva de repetir-ho cada cinc anys.
La iniciativa d’aquest fet va ser encapçalada per un grup molt reduït de persones (de fet hi ha documents que així ho corroboren) però va ser l’empenta i el ressò popular allò que va produir el fenomen de la baixada de la Mare de Déu. És tan difícil d’esbrinar el motiu exacte! És tan difícil saber tots els motius individuals que van impulsar tot un poble!
La promesa d’un poble i aquesta promesa dels falduts va ser la llavor de les Festes Quinquennals. Més tard es traslladarien les Festes Majors al setembre (de primer se celebraven per Sant Lluc) i això faria encara més gran l’eufòria de les Quinquennals.
A la vora d’aquesta prometença s’han creat, al llarg del temps, algunes llegendes: si la Mare de Déu fa ploure quan hi ha sequera, els grans miracles… En fi, tota una sèrie de justificacions que barregen la realitat amb la fantasia per tal d’assolir un únic objectiu: baixar la Mare de Déu de l’ermita cada cinc anys (els acabats en 4 i en 9) i tot el que això suposa.
Ulldecona no és un cas aïllat. A Morella, seguint la promesa feta a la Mare de Déu de Vallivana, fa tres-cents anys que continuen la tradició celebrant les Festes Sexennals. A Alcanar també tenen unes Festes Quinquennals en honor a la Verge del Remei. I justament cada 30 anys coincideixen les manifestacions d’aquests tres pobles (1994, 2024, …).
Participació massiva I tornem a Ulldecona. A les Festes Quinquennals hi participa TOTHOM. I no és una exageració. Cadascú a la seva manera i amb les seves possibilitats, però tots (tant els qui viuen al poble com els qui viuen fora) tenen el punt de trobada a les Quinquennals.
Aquestes Festes no són unes festes espontànies que emergeixen del no res. Tot el contrari: són la renovació d’una promesa que per fer-se realitat necessita premeditació, treball, esforç i sacrifici… de tot un poble.
Les Quinquennals s’enceten quan els ulldeconencs van a buscar la Pietat a l’ermita, a peu i en romeria. Un dels moments més emocionants és l’arribada al poble: el carrer Major, ple a vessar de gent, s’omple de joia: Visca! Visca la Mare de Déu de la Pietat! És una arribada encisadora: l’alegria es barreja amb les llàgrimes. L’eco dels coets i petards augmenten els calfreds i les esgarrifances d’aquella visita tan esperada. L’encanteri de la rebuda il.lumina les cares de tots… perquè, de vegades, l’encanteri desdibuixa els límits entre la fe i la raó.
Durant nou dies la Verge de la Pietat passeja per Ulldecona. El poble es distribueix en sectors i no hi ha carreró ni carreronet que no passi la processó. Els carrers, vestits de festa, colors, llums i flors reben la seva Patrona. Des de l’any 89 la Pietat també passeja per Valentins, Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles. I enguany, per primer cop , també anirà a La Miliana. Després d’aquests nou dies, la Mare de Déu, acompanyada per la gent del poble, torna a la tranquil·litat de l’ermita on s’esguarda des de la muntanya una Ulldecona que acaricia suaument el Montsià. Tant els falduts com els forasters, religiosos o laics, han viscut nou dies emocionants.
Ara bé, la preparació de la visita de la Verge ha esdevingut un art. Durant les Festes Quinquennals el poble es transforma majestuós. Els carrers manifesten artísticament la voluntat d’un poble. Això vol dir moltes hores de treball manual, de retallar paperets, de cosir roba, de pintar testos, de clavar filferros … moltes hores de convivència entre veïns.
Els preparatius
De vegades aquesta tasca comença fins i tot dos anys abans de les Festes. Els veïns de cada carrer es reuneixen i decideixen tots plegats el treball que es portarà a terme. Tot seguit comença la feinada que, algun cop, comporta discussions, baralles, “tu-has-treballat-menys-que-jo”, “no-acabarem”, nerviosismes… unes vetllades de juliol i d’agost plenes de rogles de gent treballant, sovint a la fresca del carrer o a la intimitat de les entrades, unes vetllades plenes de màgia.
Des del 44, els ornaments dels carrers han evolucionat. Per una banda, cada cop s’han arreglat més nombre de carrers i, per l’altra, el perfeccionament i la sofisticació han pres més empenta. Les flors i plantes naturals, les esparregueres i els verdets van donar pas a les flors de paper. I les flors de paper han estat substituïdes, a poc a poc, per roba o paper plastificat. L’economia (cada vegada es destinen més diners) i els canvis meteorològics (els aiguats) han estat dos dels factors més importants de cara a l’evolució i el canvi de materials a l’hora de confeccionar els treballs. S’ha de dir també que la gent lluita per la originalitat i la bellesa dels seus carrers. I així s’utilitzen elements ben diversos com fustetes, mistos, mitges, plomes de tord, cartrons, fulles seques i pintades… Els balcons s’omplen de vànoves i cobrellits preciosos de punt de ganxo, ornaments de llums, dibuixos de l’Ave Maria… Els carrers, de sostres de paperets (encara que això es feia més antigament) i de catifes espectaculars (més recentment)…
Els valors Tots, homes, dones, xiquets, tots participen a les Quinquennals. El poble canvia d’aspecte. La majoria de cases netegen les façanes: Ulldecona fa goig. Cada carrer està impecablement polit i la seva gent oblida les picabaralles de les floretes perquè la gent d’Ulldecona està acostumada a compartir (cosa cada vegada més rara a la societat urbana). Les Quinquennals inviten a la reconciliació dels veïns perquè l’arribada de la Mare de Déu està per damunt dels recels i les disputes. Les Quinquennals són el cau de futures activitats col·lectives, d’associacions, de tasques conjuntes. I tot això deixa bocabadat el foraster, que moltes vegades no entén el rerafons que hi ha al darrere de les “floretes”. Unes “floretes” que van acompanyades de secret. Els falduts xalen de secretejar entre juliol i setembre. Qui no recorda el “telón de acero”?. Doncs bé, aquests secrets d’art mantenen viu l’interès de tot un poble per ser el millor que poden ser, sense premis, sense recompensa, perquè veient els carrers polits ja en tenen prou.
L’esclat d’un poble Les Quinquennals són el terrabastall, l’esclat d’un poble, una barreja de religiositat, de màgia, d’harmonia, d’ànsies de divinitat, de popularitat, d’esforç col·lectiu… perquè els falduts cada cinc anys fan un brindis per continuar sent el poble que volen ser: Ulldecona.
